SEQÜÈNCIA TEMPORAL






Els infants gaudeixen de la vivència del present absolut i la mesura del temps és per a ells i elles molt subjectiva i unida al seu estat anímic. Això fa que quan estan avorrits el temps passi a poc a poc i tenen la percepció que el temps ha estat llarg. Pel contrari quan l’interès els captiva el temps passa a gran velocitat i el perceben com a curt.

Per un infant de 3 a 7 anys les hores, els minuts, els segons no són representatius del temps ni perceptibles. Si que ho seran les rutines i l’ordre dels esdeveniments al llarg d’un dia. Per aquest motiu és interessant que s’estableixin rutines, rituals estables que es van integrant en l’infant i li ofereixen seguretat.

Aquesta seguretat és deguda a que s’orienta en el temps tot podent anticipar i preveure els esdeveniments que l’afectaran.

L’acumulació de vivències repetides  al llarg del seu dia a dia el fa reconèixer ordres lògics dels esdeveniments i conseqüentment de 3 a 7 anys sorgirà la capacitat d’ordenar seqüències temporals, descobrir el segment de la seqüència que falta o bé crear un possible final en una seqüència donada.

És preferible que les primeres seqüències que els oferim siguin il·lustracions o imatges que representin esdeveniments molt propers i amb ordres molt marcats...

-          Un nen que s’embruta les mans i se les renta.
-          Una nena que es renta les dents.
-          Un nen que va a dormir.

Podeu crear les vostres seqüències temporals on fins hi tot es pot demanar col·laboració a les famílies perquè els protagonistes siguin els pròpies nens i nenes.

Si us decanteu per l’opció comercial la casa Nathan ofereix l’Atelier Sèquences-photos amb imatges impreses sobre cartolina gruixuda i de grans dimensions.

També existeix el recurs de les il·lustracions més petitones anomenat So oder so? comercialitzat per la casa Schubi. Aquest proposa el joc de triar entre dos finals un amb una visó més pessimista i un altre amb un caire més optimista que vol donar recursos als educadors perquè coneguin mirades dels infants. 

També es pot oferir una lamina en blanc i proposar que lliurement i de forma totalment individual cadascú decideixi el final que creu que esdevindrà darrera la situació mostrada.