CAMINS DELS CONTES



Un altra vegada escrivint sobre els contes... què seria la vida d’una persona sense contes?, sense històries, sense imaginació?. Actualment la televisió, el cinema, les sèries, els dibuixos animats intenten alimentar, al menys de forma superficial, aquesta necessitat humana.

Si us fixeu... la majoria de contes descriuen camins. Els personatges viuen diferents vivències en escenaris continus... Els personatges es troben, s’allunyen seguint camins diferents, s’allunyen seguint sentits oposats del mateix camí, es retroben en indrets nous, etc.

Si expliquem els contes als nostres infants emprant ninos de llana o de feltre dalt d’un petit escenari inspirats en la pedagogia Waldorf podreu representar els camins dels personatges emprats amb sorres, sedes marrons que contrastin amb els colors de les teles dels altres paisatges, còdols de riu o de platja...


Veureu com cal projectar línies tancades, obertes, punts d’intersecció, etc.

Quan els infants s’acostumen a observar com l’adult fa caminar els personatges dels relats seguint els caminets traçats. Ells i elles consideraran aquests elements com a ingredients importants i també els mostraran en les seves narracions i fins hi tot en el seu joc simbòlic en l’espai de construccions, minimóns, sorrals...

Jo acostumo a compartir amb els petitons alguns dels contes que he descobert en un llibret petit “Cuentos para el Jardín de Infancia” Pequeños cuentos para contar y jugar (Material de Trabajo para el Jardín de Infancia Waldorf – Alianza para la infancia-