JOC DE LA PESCA



Amb una tela blava fem l’escenari d’un riu on peixets de fusta neden amunt i avall. Amb unes canyes de colors amb un ham que penja d’un fil proposarem que els jugadors pesquin els peixets. No és necessari que la canya d’un color determinat només pesqui els peixos d’aquell color.

Un cop hagin pescat un peix li donen la volta i en la base troben la grafia d’un nombre que una vegada identificat els permet agafar la quantitat de castanyes que aquest designa. 

Amb aquesta proposta podrem observar si el nen o nena identifica les grafies i en quina etapa del procés d’adquisició del comptatge està.

Un dels peixets té la grafia del zero a la seva base.... això crea molt desconcert en alguns infants... molt et miren i et demanen que al menys n’hi donis una encara que sigui la més petitona. 

La grafia del zero és molt complicada pels infants petits... Ve a ser com la lletra H... perquè hi ha una grafia per un so que no es sent? i un grafia per una quantitat que no es veu? Per a ells seria més senzill que hi hagués algun peixet que no te cap grafia i això voldria dir que no t’ha tocat res. (Alguna vegada que ha saltat algun número he vist com cap infant reclamava cap castanya per aquest peix)...
 La necessitat de la grafia del zero està lligat al nostre sistema numèric el qual és posicional. En numeració romana no hi ha zero. El nen arribarà a comprendre la necessitat d’aquesta grafia quan comprengui el funcionament de la base 10 així que si algun petit o petita es confronta amb el zero, els mirarem amb bons ulls i complicitat ja que la seva lògica està xocant amb una convenció que encara no se l’hi ha ofert.

Aquesta proposta pot adaptar-se a joc de punteria de llaunes metàl·liques amb grafies escrites a la seva base, peixos de plàstic per la banyera, bitlles de fusta amb grafies a la base....