Article "UNA ASSIGNATURA PENDENT"



La majoria de nosaltres  hem set infants que, al llarg de l’educació primària, se’ns va oferir un aprenentatge matemàtic basat en el consum i memorització de mecàniques que ens oferien la màgia d’arribar a el resultat correcte de quatre algoritmes concrets, la suma, la resta, la multiplicació i la divisió.
D’avant d’aquesta gran incomprensió i prenent el repte d’aportar als nostres infants el desplegament de les seves capacitats matemàtiques, des d’un altre lloc, hem optat per una nova manera de fer basada amb l’experimentació amb materials concrets.
Gràcies a les aportacions de grans pedagogs i matemàtics com Maria Montessori, Zoltan Dienes, Jean Piaget, Roger Cousinet, Maria Antònia Canals entre d’altres, gaudim en les nostres aules, ambients i llars de gran nombre de materials que aporten als nens i nenes vivències, exploracions, descobriments i comprensions d’un gran valor pedagògic.
Però ens queda una assignatura pendent... Com els acompanyem perquè totes aquestes vivències en el “món sensorial” es converteixin en els sòlids fonaments per arribar als resultats en el “món abstracte” ? Com els infants transiten dels resultats que aconsegueixen manipulant un material concret al mateix punt final en absència d’aquest?...
Tot allò que s’ha comprés ha de servir com a pilar perquè el cervell pugui estructurar raonaments, imatges i la capacitat de fer-ho per ell sol.


L’infant que amb el material de Representació de la Base Deu ha realitzat de forma autònoma  multiplicacions per dues xifres, un nombre determinat de vegades (íntimament lligat a les necessitats del nen o nena) té tot allò que necessita per poder resoldre-les sobre un paper o de forma mental. 



Només si podem acompanyar-los a creuar aquest camí es faran conscients del gran regal que els hem ofert i aquesta nova forma de fer prendrà un autèntic sentit.
Lara Giménez Barragan