COM HO FARAN ELS NENS I LES NENES SI NO ELS OFERIM UNA MECÀNICA?

Estem davant d’un camí ple de sorpreses i amb una traça totalment personal per cada nen o nena. Per arribar a la comprensió d’un concepte hi ha nens que hi destinen un gran nombre d’exploracions i repeticions d’una mateixa vivència i d’altres que ho fan de manera automàtica. El temps doncs no pot ser un factor limitant al llarg d’aquest procés.


El fi d’aquest camí és conduir al nen o a la nena cap a la comprensió matemàtica. Aquest coneixement  matemàtic es composa de relacions construïdes per cada individu que li permet anar accedint cada vegada a una complexitat superior.

És important afavorir situacions perquè els nens explorin i investiguin autònomament, només així podem estar segurs que estem respectant el seu punt de partida, el seu ritme i les seves necessitat. Per afavorir aquesta mena de tasca autònoma els oferirem situacions i materials tot plantejant-los un repte per descobrir o unes normes de joc. Amb aquestes eines el nen o la nena podrà realitzar la seva investigació de manera autònoma. La presència de l’adult acompanyant, al llarg d’aquesta tasca autònoma, és sensible a tota mena d’intervencions: resoldre un dubte, plantejar una nova incògnita, acompanyar a un nen que no vibra amb el que s’ha plantejat...  

Si l’estat maduratiu del nen o de la nena no correspon a la demanda del material s’observarà clarament perquè l’interès inicial (caracteritzat per una gran força que desitja descobrir) desapareix ràpidament. En aquest cas l’adult acompanyant enretirarà el material i n’oferirà un altre. És important no forçar la comprensió de cap concepte matemàtic ja que aquesta només serà de debò si s’ha generat des de dins del nen o de la nena pel contrari restarà a la superfície i pot ser fàcilment malmesa. La manca de solidesa d’un aprenentatge fa que aquest s’oblidi sinó es repeteix un gran nombre de vegades, el nen no el pot relacionar amb altres aprenentatges, no serveix de punt de partida per cap altra comprensió...     

La primera passa pel que fa a l’ús dels materials matemàtics és la seva manipulació com un simple material de joc més (amb les limitacions evidents referents a la cura i l’ordre); en aquesta exploració inicial no reglada, moltes vegades, s’observa com el nen adapta les propietats del material per a satisfer les seves necessitats més íntimes. Aquest primer contacte tot i poder no ser estrictament matemàtic és inevitable si es vol que els nens i les nenes posteriorment manipulin el material amb una actitud d’obertura davant les investigacions que es poden plantejar. 

Posteriorment els oferirem altres possibilitats de manipulació; aquestes emmascararan enigmes matemàtics que el nen o la nena haurà d’investigar i compartir amb l’adult per arribar a una conclusió pròpia on haurà construït coneixement matemàtic.

Al llarg d’aquest camí no es pot parlar de cap mecànica apresa sinó de comprensions que en tot cas alguns  nens seran capaços de mecanitzar emprant les peces i els engranatges propis.